28 de febrer del 2012

Ni amb el meu mòbil, ni amb la nostra cobertura

DAVID FERNÀNDEZ | 28/02/2012

ONG catalanes impulsen una campanya per alliberar Catalunya de minerals tacats de sang

La Xarxa d’Entitats per la República del Congo va comparèixer ahir davant la premsa per presentar, coincidint amb l’inici del Congrés Mundials de Mòbils (CMM), la campanya “No amb el meu mòbil. Alliberem Catalunya dels minerals tacats de sang”. Objectiu clar: denunciar que la indústria de la telefonia mòbil que es cita a Barcelona aquests dies està també rere el finançament d’una de les guerres més devastadores de les darreres dècades. La que sacseja la República Democràtica del Congo (RDC), la més sagnant des de la fi de la Segona Guerra Mundial: 15 anys de conflicte, 5 milions de persones assassinades i més de 300.000 dones violades. L’extracció, comercialització i compra del coltan –cabdal per a la indústria del mòbil– està rere la complicitat de les grans empreses de telefonia, que acaben finançant els grups armats que perpetuen la guerra i militaritzen la zona. "La cara fosca, violenta i mortal" de la telefonia mòbil, en paraules de Josep Maria Royo, de l’Escola de Cultura de Pau i integrant d'una campanya que denuncia la manca de responsabilitat i transparència de les grans empreses del sector.

La Xarxa –integrada per Bretxa, Farmacèutics Mundi, Justícia i Pau, Lliga dels Drets dels Pobles, Solidaritat Castelldefels Kasando, Escola de Cultura de Pau i Veterinaris Sense Fronteres– ha impulsat aquesta iniciativa per denunciar l'espoli i injustícia que pateix el poble congolès i, alhora, exigir que s’ampliï la regulació tal i com s'ha fet als EUA. El juliol de 2010, a iniciativa de diverses organitzacions internacionals com Global Witness, s'aprovà la llei Dodd-Frank Act Conflict Minerals, que estableix que les empreses no utilitzaran minerals procedents de zones conflictives i que presentaran auditories per certificar-ho. També als EUA, la iniciativa Raise Hope for Congo impulsada per Enough Project monitoritza fins a 21 empreses (Acer, Apple, Canon, Dell, Nintendo, Nokia o Motorola) per controlar-ho.

Concebuda com una campanya àmplia, a mig termini i de sensibilització social, la Xarxa també durà aquestes demandes a diversos ajuntaments catalans per recollir adhesions –a través de mocions municipals– i ampliar suports. La Xarxa també recorda que Barcelona està assumint una gran responsabilitat i assenyala que la Llei de Foment de la Pau aprovada al Parlament el juny de 2003, va convertir la ciutat en capital precursora en defensa dels drets humans i la construcció de la pau. Una llei, recorda la xarxa, "ens compromet a impulsar una nova cultura de la pau, basada en l'abolició de la guerra". L’any passat, coincidint amb l’anterior edició del CCM, diverses ONG catalanes van presentar el documental de Franck Poulsen als cinemes Verdi.

Més crítiques des de la cooperació

Per denunciar els greus impactes socials i ambientals del sector de la telefonia mòbil, Entrepobles, Enginyers sense Fronteres o l’Observatori del Deute en la Globalització també van emetre ahir un comunicat i es van concentar a les portes del CCM. Les entitats, que han denunciat en els darrers anys els impactes de les indústries extractives arreu del món, critiquen obertament que al programa del CCM “no s’aborden ni es busquen solucions als impactes que aquesta indústria genera arreu del món”. Criden a obrir espais de debat social que afrontin aquestes injustícies i alerten que l'organització gira l’esquena a la realitat més colpidora. Oblida així doncs que “en el procés d'obtenció dels minerals necessaris per a fabricar aquests productes es vulneren sistemàticament els drets de bona part de les poblacions locals, en molts casos a base de treball forçat a les mines, de l’exposició de persones treballadores a substàncies tòxiques, de la militarització d'aquestes zones per part de seguretat privada”. Silencis que alimenten el negoci de la guerra i el manteniment de governs corruptes. Les entitats esmenten directament les empreses Apple, Nokia i Ericsson, els productes de les quals són les estrelles del CCM.

Article extret de La Directa

26 de febrer del 2012

Grecia debe romper con la Troika y suspender el pago de la deuda

Es urgente que los movimientos sociales de Europa expresen una auténtica solidaridad activa con el pueblo griego y constituyan una plataforma común europea de resistencia a la austeridad con el fin de conseguir la anulación de las deudas ilegítimas.
Una gran parte de la población griega ha mostrado desde el primer memorándum de mayo de 2010 una oposición creciente a las medidas de austeridad impuestas por las autoridades griegas y la Troika: huelgas generales, ocupación de las plazas públicas, manifestaciones en las calles, movimientos de resistencia a los aumentos de las tarifas de los servicios y los transportes, sin olvidar el relanzamiento de la actividad de algunos servicios como el del hospital de Kilkis en Macedonia o la recuperación de la actividad, el 15 de febrero de 2012, del periódico Eleftherotypia conducido por los trabajadores.
La sumisión y el compromiso del gobierno griego con la Troika agravan la situación económica del país y violan los derechos económicos y sociales de la población. El último plan, falazmente llamado «de salvamento», constituye una etapa más del abandono de la soberanía griega a favor de la Unión Europea y los acreedores: el total de los nuevos créditos irá a reembolsar una deuda ampliamente ilegítima y será gestionado directamente por los acreedores.
Los pueblos de los países del sur del planeta han estado sometidos durante dos decenios (desde 1982 a principios de los años 2000) a ese tipo de política que utiliza el pretexto del reembolso de la deuda como arma para destruir una serie de conquistas sociales que constituyen los derechos fundamentales de la sociedad. Argentina es un caso emblemático. Después de 25 años de políticas neoliberales (1976-2001) y una sucesión de planes de austeridad llevados a cabo por el FMI, en diciembre de 2001 estalló una rebelión popular que llevó a la caída del gobierno. Las nuevas autoridades decretaron unilateralmente la suspensión del reembolso de la deuda pública en forma de títulos vendidos en los mercados financieros por un montante de 90.000 millones de dólares. Hasta hoy es la suspensión de pago más importante de la historia. Después de tres años de suspensión de pago durante los cuales el gobierno, en medio de una crisis pre-revolucionaria (diciembre de 2001-principios de 2003) estableció una política de relanzamiento económico y se negó a seguir las recomendaciones del FMI, Argentina impuso a los acreedores una reducción del 65% de la deuda. A finales de diciembre de 2001 Argentina suspendió también el reembolso de su deuda bilateral (por un montante de 6.500 millones de dólares) con respecto a países como España, Francia, Alemania, Italia, Gran Bretaña… agrupados en el Club de París. Esta suspensión de pagos dura desde hace diez años y Argentina va muy bien. Entre 2003 y 2012, su tasa media de crecimiento anual ha llegado al 8%. Si Argentina no hubiera suspendido el reembolso de la deuda y no hubiese rechazado los dictados del FMI y los demás acreedores, habría sido incapaz de beneficiarse a partir de 2004-2005 del aumento de los precios de los productos que exporta al mercado mundial. Todos los beneficios habrían sido engullidos por el reembolso de la deuda. Bajo la presión popular, las autoridades argentinas han rechazado los aumentos de las tarifas eléctricas, del agua, de las telecomunicaciones, etc. que querían imponer las multinacionales extranjeras y el FMI. Las condiciones de vida de los argentinos han mejorado notablemente y en la actualidad los ciudadanos europeos toman el camino de ese país para intentar conseguir un trabajo digno.
El ejemplo de Argentina demuestra que rechazando someterse a los acreedores y al FMI para pagar una deuda ampliamente ilegítima se puede levantar la cabeza y mejorar las condiciones de vida de la población.
Como señalé al principio de este artículo, es necesario que el combate de los griegos no se quede aislado, hay que construir un amplio movimiento de solidaridad con él y que el conjunto de los pueblos europeos construya un frente de resistencia para la anulación de la deuda ilegítima y la total refundación de una Europa de los pueblos por medio de un proceso constituyente auténticamente democrático.

Eric Toussaint
Rebelión
Traducido para Rebelión por Caty R.

24 de febrer del 2012

Fora feixistes dels nostres barris!


El divendres 24 de febrer, l’organització ¡MÓJATE X LA VIDA! HA TORNAT A CONVOCAR una concentració davant del centre mèdic les corts amb l’objectiu de pressionar als centres mèdics perquè deixin de practicar avortaments, promovent un discurs totalment de dretes i ultracatòlic, imposant el seu pensament feixista, sexista, homòfob i patriarcal.

Nosaltres estem en contra de tots aquells que posin en perill la nostra llibertat i la nostra capacitat de decidir sobre la nostra vida i el nostre cos.
Per aquest motiu convoquem una contra-concentració, per fer fora dels nostres barris aquells que ens volen oprimir.
No permetrem que converteixin en habitual aquesta visita al nostre barri.

24 febrer, tornen! fora feixistes dels nostres barris!
19,00h – concentració davant CENTRE MÈDIC LES CORTS (Nicaragua 128)

El dia 25 de cada mes, les organitzacions ultracatòliques “Hazte Oir” i “Derecho a la Vida” es concentren davant l’hospital de Sant Pau amb l’objectiu de pressionar als centres mèdics perquè deixin de practicar avortaments, promovent alhora un discurs feixista, lesbo-trans-homòfob, patriarcal, sexista i racista, propi de la dreta més rància. És per això que nosaltres hem decidit fer una contra-concentració per donar suport a la decisió de les dones a interrompre un embaràs no desitjat, i perquè en definitiva nosaltres ens oposem a tot discurs que posi en perill la nostra llibertat i la nostra capacitat de decidir sobre la nostra vida i el nostre cos.

AQUEST DISSABTE 25 DE FEBRER 20.00h

20h. CONTRA-CONCENTRACIÓ (davant l’Hospital de Sant Pau, al principi d’Avinguda Gaudí)
20.30h. FEM SOROLL! Vine a boicotejar la seva marxa amb el que se t’acudeixi: cassoles, petards, etc. Des dels carrers i des dels balcons!

NOSALTRES DECIDIM SOBRE ELS NOSTRES COSSOS
AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT!

23 de febrer del 2012

El 'corralito' de les preferents afecta a 325.000 persones

MARC RUDE | 22/02/2012

Bancs i caixes van col·locar productes borsaris d’alt risc a la gent gran sota l’aparença d’un dipòsit corrent. Amb la crisi, les participacions preferents han perdut fins a un 50% del seu valor

Desenes de milers de persones no poden accedir als seus estalvis. Des de l’any 2009, les entitats bancàries de l’Estat espanyol van emetre en massa les anomenades participacions preferents, valors borsaris molt inestables i sense garantia, amb l’objectiu d’incrementar el capital propi. Per col·locar el producte, que oferia avantatges escassos, van recórrer a les xarxes de confiança teixides entre el personal de les sucursals i la clientela de tota la vida.
L’estratègia va ser convèncer la gent sense coneixements del sistema bancari, especialment persones grans, perquè diposités els seus modestos estalvis en unes inversions arriscades i complexes, pensades per a persones expertes, ocultant deliberadament la seva naturalesa.

Amb la crisi econòmica, les participacions preferents, indirectament lligades a l’economia del totxo, han perdut fins a un 50% del seu valor. Els dictàmens de la Unió Europea han obligat la banca a desfer-se d’aquest producte, qualificat com a “actiu tòxic”, i després de la prohibició de comercialitzar-lo entre petites estalviadores, les entitats financeres han lliurat una cursa per desempallegar-se’n. La Caixa, que ostenta el rècord estatal amb 4.898 milions d’euros invertits en preferents, va anunciar, el mes de desembre, la seva reconversió en altres productes financers, no gaire diferenciats dels originals, en un termini que es va acabar la setmana passada. La resta d’entitats han emprès iniciatives similars.
Quan les persones afectades volen retirar els seus estalvis, s’adonen que els tenen bloquejats i que els seus diners s’han perdut dins la metafísica incerta i incomprensible dels mercats de valors. Allò que els van vendre com un dipòsit, resulta ser un producte borsari de caràcter perpetu –si té beneficis, el banc et va donant interessos, però no et retorna la quantitat inicial–, subjecte a les oscil·lacions dels mercats, no garantit en cas que l’entitat faci fallida i sense cap mena de liquiditat, és a dir, que no és possible transformar-lo en efectiu.

Després que es multipliquessin les queixes, el frau es va destapar el novembre passat, quan l’Associació d’Usuaris de Bancs i Caixes (AICEC, ADICAE a nivell estatal) va denunciar 52 entitats bancàries, incloses totes les de gran volum, per la comercialització indeguda de participacions preferents. AICEC afirma que “aquest producte tòxic està enverinant la vida de milers de ciutadans, la majoria gent gran, que havia posat els estalvis en aquests títols amb total desconeixement de les seves característiques”. A l’Estat espanyol, un mínim de 325.000 persones tenen preferents i les famílies que s’agrupen a les plataformes d’afectades d’AICEC-ADICAE ja són 30.000.

Què són les preferents?

Les participacions preferents són valors o inversions de renda fixa, productes financers de gran complexitat que, a la pràctica, comporten convertir-se en accionista del banc, comprant el seu deute. És el que s’anomena deute subordinat. Les preferents es negocien a la borsa i s’exposen a pèrdues importants. Són valors a perpetuïtat, és a dir, que no tenen venciment; l’entitat retornarà la quantitat inicial quan ho desitgi, pagarà interessos només si té beneficis i és lliure de no fer-ho. Els diners invertits no estan coberts pel Fons de Garantia de Dipòsits, per tant, si el banc o caixa fa fallida, la persona ho perd tot. El seu principal inconvenient, però, és la falta de liquiditat. Per recuperar els diners, les preferents s’han de vendre als mercats borsaris al preu que se’n pagui, que avui dia és molt més baix que el seu valor nominal, la quantitat que es va invertir inicialment. La gent experta coincideix a dir que els riscos que comporten les preferents no en compensen els beneficis i, en tot cas, no són un producte destinat a persones sense coneixements en la matèria.

Estratègia planificada

Tot i que ja van començar a circular a l’inici de la dècada passada, va ser a partir de 2009 que la venda de participacions preferents va adquirir un caràcter generalitzat i, des de llavors, la banca n’ha emès per valor de 12.000 milions d’euros. Els bancs i les caixes havien d’ampliar el seu capital per encaixar la crisi i omplir el sot que va deixar l’explosió de la bombolla i van decidir fer-ho a costa de la seguretat dels estalvis de la clientela de base.

A través de les sucursals, les entitats van dur a terme una campanya comercial per col·locar preferents entre les clientes particulars, sense cap mena d’escrúpols a l’hora d’entabanar la gent gran perquè diposités els estalvis de tota una vida en aquestes inversions. Aprofitant la proximitat i la coneixença generades per anys de relació comercial, les oficines van presentar-los les participacions preferents com un producte ideal, de rendibilitat garantida i totalment segur, amb disponibilitat dels diners en tot moment, que donaria més interès als seus estalvis. Les víctimes de l’engany, pensant-se que contractaven un servei similar a un dipòsit corrent, simplement van firmar, confiades, el paper que els van posar sobre la taula.
A l’hora de vendre productes financers complicats, la normativa exigeix que l’entitat passi un qüestionari a la persona que els demani per saber si està capacitada per gestionar la inversió. Les persones afectades afirmen que no van veure el document o que ja els arribava amb les respostes marcades. Així ho explica a la Directa una filla d’afectades, Lídia Matilla: “En el cas dels meus pares, van falsificar el test es on deia que tenien coneixements del mercat borsari i això és impossible, ja que insisteixo que no saben llegir ni escriure”.

Gat per llebre

Les denúncies s’acumulen a la Comissió del Mercat de Valors (CNMV), organisme estatal encarregat de la regulació del sector financer. Després d’anys de fer la vista grossa, el novembre passat, va prohibir a la banca l’emissió de més productes de renda fixa (bons, obligacions, participacions preferents). El seu president, Julio Segura, va admetre que s’havia produït “informació enganyosa, per no dir fraudulenta” en la seva comercialització. A partir de llavors, les entitats bancàries han bescanviat a corre-cuita les preferents per altres inversions que, tot i ser legals, tenen característiques semblants. És llavors que molta gent s’adona que els seus estalvis estan bloquejats, no els poden retirar i, a la vegada, que la seva continuïtat depèn dels vaivens de l’economia especulativa.

El col·lectiu d’advocats Ronda ha portat als tribunals un centenar de casos i demana la nul·litat d’aquests contractes fraudulents. Cruz Clemente, un jubilat de 73 anys i veí de l’Hospitalet de Llobregat, havia acumulat un capital de 72.000 euros després de treballar durant dècades com a operari a diverses fàbriques i com a porter d’immoble. El 2009, quan va anar a actualitzar la llibreta a la sucursal del BBVA, el director, vell conegut i persona de confiança, li va assegurar que “tenia un producte molt adequat per als seus estalvis”. Sense saber-ho, va contractar bons convertibles, que ja han perdut el 22% del seu valor. Òscar Serrano, advocat que representa les víctimes del frau, algunes de més de 90 anys, afirma que el pitjor ha estat adonar-se que havien subscrit una inversió a perpetuïtat: “Les persones grans volen un venciment per tenir disponibles els diners en cas de necessitat (…) el producte no era l’adequat i no és tal com van explicar que era a la gent, es va vendre de forma incorrecta”.

La Caixa va generar uns 5.000 milions d’euros en participacions preferents

La Caixa va generar gairebé 5.000 milions d’euros en preferents, a través de tres emissions: el 1999, el 2000 i el 2009. El 15 de desembre, el consell d’administració va donar com a termini el 31 de gener per dur a terme el bescanvi dels títols. Les participacions preferents de l’entitat es convertiran en deute subordinat a deu anys (70%) i en bons convertibles en accions de CaixaBank (30%). Les víctimes de l’engany no podran recuperar, doncs, el 70% dels seus estalvis fins d’aquí una dècada, a la vegada que el nou producte continua sense tenir garanties de cobrament i el seu valor dependrà dels mercats. Els bons es podran vendre d’aquí uns mesos, quan es converteixin en accions, però el seu valor també estarà determinat per la borsa i, probablement, serà inferior a l’inicial. La majoria de persones damnificades han acceptat el tracte a contracor, ja que mantenir les participacions encara comportava més riscos. Vendre-les suposaria perdre entre el 40 i el 50% dels diners.
Dolores C., una tarragonina de 92 anys, viu amb 200 euros mensuals de pensió i La Caixa li ha bloquejat 100.000 euros que havia estalviat durant 40 anys de vida laboral, a causa de les participacions que li van vendre fa dos anys, quan en tenia 90.
Albert A. és un veí de Manresa de 84 anys i no es pot costejar el seu ingrés en una residència perquè no pot accedir als 80.000 euros d’estalvis que té atrapats a les preferents. “Sembla que tots els directors s’han comportat igual, que això obeeix a una estratègia dictada des de les altes esferes de La Caixa”, afirmen les persones afectades i les seves famílies.

Article extret del Setmanari Directa

COMPARATIVA DE PREUS DEL TRANSPORT PÚBLIC